Funcionari als 25, universitari als 28, emprenedor sense títol: qui té raó?

06/07/2026
Institut Numància

Tres amics. Tres camins completament diferents. I tots tres, als 30, amb una vida que funciona. Però també tots tres, en algun moment, perduts. Aquesta és la seva història. I probablement també un poc la teva.

Estudiant

Quan tens 18 anys, tothom té una opinió sobre el que hauries de fer amb la teva vida. La teva família, els teus professors, els teus amics. I tu, enmig de tot aquest soroll, intentes prendre una decisió que sents enorme, però per a la qual ningú t'ha preparat del tot.

La realitat és que no existeix un únic camí correcte. Però sí que existeixen camins que, si no els prepares bé, et costen més del compte. I això sí que marca la diferència.

La Sara, en Marc i la Laia són amics des de l'institut. Tots tres van prendre decisions diferents en acabar el batxillerat. Tots tres van passar por moments de dubte. I tots tres, avui, estan bé. Però el camí no va ser igual per a tots tres.


Sara: la que va apostar per l'estabilitat des del principi

Sara, 29 anys

Mossos d'Esquadra · Barcelona

Via oposicions


Va començar a preparar l'oposició als 21. Als 25 ja tenia plaça. Avui treballa en torn de matí, té els caps de setmana lliures i ha demanat una hipoteca sense que ningú li mirés estrany.

La Sara sempre va tenir clar que volia una feina estable. No per falta d'ambició, sinó perquè l'estabilitat era la seva forma de llibertat. Amb una plaça fixa, podia planificar la seva vida. Podia dir que sí a coses. Podia dir que no a unes altres.

Però el camí no va ser fàcil. El primer any va estudiar sola, amb apunts descarregats d'internet i sense saber molt bé si ho estava enfocant de manera correcta. Va aprovar algunes parts, va suspendre unes altres. El problema no era que no estudiés. Era que estudiava sense mètode.

"El primer any vaig perdre molt de temps en material que no era el correcte i en fases que no vaig preparar com tocava. Quan vaig començar a preparar-ho amb un equip que sabia exactament què demanava cada convocatòria, tot va canviar."

— Sara, opositora a Mossos d'Esquadra

El que va canviar per a la Sara no va ser estudiar més hores. Va ser estudiar les hores correctes, amb el material correcte i amb algú que l'avisava quan es desviava del camí. La diferència entre els opositors que aproven i els que no sol ser aquesta: el mètode, no l'esforç.


Marc: el que va anar a la universitat i va trigar a trobar el rumb

Marc, 30 anys

Consultor de màrqueting · Barcelona

Via universitat


Va entrar a ADE amb una nota justa. Va trigar 5 anys a acabar la carrera. Després de graduar-se, va estar gairebé 2 anys fent pràctiques mal pagades fins a trobar una feina que li agradés de veritat.

En Marc volia anar a la universitat. Sempre ho va tenir clar. Però quan van arribar les PAU (la selectivitat), no estava del tot preparat. Va entrar a ADE perquè era el que tenia més sortides, segons li deien. No perquè fos la seva passió.

Va acabar la carrera. Va trobar feina. Avui està bé. Però mira enrere i pensa que si hagués pujat dues dècimes a la selectivitat, hauria pogut entrar al doble grau que realment volia. Dues dècimes que, amb una bona preparació de la fase específica, eren perfectament assolibles.

"Ningú em va explicar que la fase específica em podia sumar fins a 4 punts més. Jo pensava que la selectivitat era només superar un tall mínim. M'ho vaig prendre massa a la lleugera."

— Marc, graduat en ADE

La història d'en Marc no és un fracàs. És simplement una història en què una preparació millor hauria obert més portes des del principi. I això és el que a vegades no s'explica: la selectivitat no és un obstacle a superar, és una oportunitat de sumar.


Laia: la que va trobar el seu camí on menys s'esperava

Laia, 29 anys

Fundadora d'un estudi de disseny · Sabadell

Via cicle formatiu + emprenedoria


No volia anar a la universitat. Va fer un cicle de grau superior en disseny gràfic. Als 24 anys va muntar el seu propi estudi. Avui té tres empleats i més feina de la que pot acceptar.

La Laia va ser la que va rebre més pressió del seu entorn. "I no faràs la carrera?" era la pregunta que escoltava a tots els sopars familiars. La seva resposta sempre va ser la mateixa: no, perquè sé exactament què vull fer i hi ha un camí més directe per arribar-hi.

Tenia raó. Però també va tenir un moment de dubte. Quan va acabar el cicle, es va plantejar si volia accedir a la universitat per tenir "el paper". I aquí va descobrir una cosa que molta gent desconeix: amb un grau superior, pots accedir a la universitat. La nota del cicle val el 100%, i si fas bé la fase específica, pots arribar fins als 14 punts d'admissió.

Al final no ho va fer perquè la seva empresa ja començava a enlairar-se. Però saber que aquesta porta existia li va donar tranquil·litat. I, per a moltes persones, aquesta porta és exactament el que necessiten.

No hi ha un camí correcte. Hi ha el teu camí.


El que tenen en comú la Sara, en Marc i la Laia


Tres camins diferents. Tres resultats diferents. Però quan els analitzes de prop, trobes una cosa que tots tres comparteixen: en algun moment, van necessitar ajuda per orientar-se. I els que la van buscar a temps, van avançar més ràpid.

La diferència no estava a ser més llest, ni a tenir més sort, ni tan sols a triar el camí "correcte". La diferència estava a preparar-se bé per a aquest camí, fos quin fos.

"El camí importa molt menys del que ens han dit. El que importa és si vas preparat o vas improvisant."

— Una conclusió que cap orientador d'institut et donarà

I si estàs en aquest moment d'ara què?...

Potser estàs acabant el batxillerat i no tens clar si la universitat és el teu. Potser fa anys que treballes en una feina que no t'omple i t'estàs plantejant opositar. Potser tens 35 anys, dos fills i segueixes pensant en aquell grau que vas deixar a mitges.

No hi ha edat per reprendre el rumb. No hi ha moment equivocat per preparar-se millor. L'única cosa que canvia amb els anys és que saps de manera més clara què vols. I això, en realitat, és un avantatge.

Institut Numància

Fa més de 15 anys que acompanyem persones en tots aquests moments. Tant si vols preparar la Selectivitat per entrar al grau que realment vols, com si estàs pensant a opositar per primera vegada —o per segona—, o si busques accedir a la universitat des d'un grau superior, a l'Institut Numància tenim el programa i l'equip per acompanyar-te.

Sense importar el teu punt de partida. Sense importar la teva edat. Amb mètode, amb seguiment real i sense vendre't el que no necessites.

No hi ha una edat correcta per formar-se. Hi ha un moment Institut Numància.

Barcelona, Sabadell i Lleida · En línia des de qualsevol lloc